dijous, 4 de desembre del 2008

Nota primera evalucació.
BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

dimecres, 3 de desembre del 2008


Signe
Signe és un senyal o símbol, una marca, que pot tenir diversos significats.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Simbol
El Simbol, també anomenat senhal, sabot o vache (rossí), en bretó ar veroc’h, era un objecte usat en l'ensenyament francès per tal d'erradicar les parles autòctones. Fou especialment utilitzat a Bretanya i Occitània.
El mestre el donava a un alumne cada cop que el sentia dir alguna paraula en patois. El pobre desafortunat havia de procurar, abans d’acabar la classe, encolomar-lo a un altre alumne descurat que hagués fet el mateix que ell. Aquell que tingués el senhal en acabar la classe, havia de fer alguna tasca especialment humiliant, com escombrar el pati o netejar els esborradors.
Segons el testimoni de l’inspector d’escoles Carré del 1888, s’indignava perquè un francès podia recórrer setmanes el camp d’Armòrica sense trobar un ésser humà amb el qual no es pogués entendre si no era per signes. També es veien anuncis als carrers bretons on deien Il est interdit de parler breton et de cracher sur la terre (És prohibit parlar en bretó i escupir a terra).
Icona:
Una icona (del grec clàssic εἰκών que volia dir "imatge", a través del rus икона, amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist, o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox.
En la religió cristiana ortodoxa, les icones són sagrades i és habitual veure fidels efectuar gestos de devoció en honor de les icones. Per aquesta confessió, és tant important venerar la icona com escoltar la paraula o llegir els escrits. Actualment, els cristians [catòlics] utilitzen la icona en la litúrgia sense donar-li la mateixa riquesa en l'ús que en fan els cristians ortodoxes.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Renaixement
El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística (i per extensió cultural) que dóna començament a l'edat moderna. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada en 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística.
No obstant això, Vasari havia formulat una idea determinant, el nou naixement de l'art antic grec i romà, que pressuposava una marcada consciència històrica individual, fenomen completament nou en l'actitud espiritual de l'artista.
De fet el Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat mitjana, a la que qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots. I amb la mateixa consciència s'oposa a l'art contemporani del Nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gòtic.
Des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb la unitat estilística que fins eixe moment havia sigut supranacional.

Art gòtic
L'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
L’art gòtic és un estil artístic que es va desenvolupar a l'Europa occidental des del segle XIII fins a la implantació del Renaixement. El terme "gòtic" va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per l'italià Giorgio Vasari, gran historiador de l'art. Amb aquest terme es referia, de manera pejorativa, a l'art dels bàrbars gots davant del gloriós passat de l'Antiguitat Clàssica. Posteriorment se somia amb un renaixement de l'art medieval, omplint-se de nou contingut al terme "gòtic" que comença a distingir-se i separar-se clarament del romànic. L'entusiasme romàntic i l'historicisme, porta a terme àmplies restauracions d'edificis medievals, arribant-se a crear l'estil neogòtic, arquitectura realitzada a imitació de la gòtica medieval.